BLOG SOBRE MÚSICS DEL POBLENOU I

ON S'HI TROBARA TOT EL QUE FACI REFERENCIA A MUSICA I MUSICS, ROCK, POP, CANÇO, CLASSICA DEL POBLENOU O AMB ALGUNA RELACIO AMB EL BARRI

diumenge, 27 d’octubre del 2013

PEP FORTUNY i la Companyia Elèctrica Dharma


 

 Aquest primer d’octubre (2013) hem rebut la mala noticia de la mort d’en Pep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, o sigui la Dharma.
La LLotja del c/ Avinyó -Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos  (Foto: "Barcelona Pam a pam" -A. Cirici)
El meu record particular d’en Josep Fortuny i la Dharma es remunta a principis del setanta quan els veia asseguts a les escales de La Llotja on jo anava a fer “diseño artístico”. Ells es feien notar de seguida. Era l’època d’aquelles melenes lleonines. També els recordo el mateix dia que ens vàrem anar a examinar per treure’ns el carnet de Artista de Circo y Variedades
Carnets de l'autor (o sigui, jo) de La Llotja i d'Artista de Variedades.

Els exàmens es feien al carrer Sant Pere més baix a la Peña Cultural Barcelonesa on ara hi ha un Casal de Barri o Centre Cívic. Recordo que els hi van posar algunes pegues, segurament el seu aspecte de hippys no els agradava gens. Els examinadors eren artistes i pallassos del Sindicat Vertical i adictos al Régimen, i l’excusa va ser que no podien tocar el saxo doncs era un instrument clàssic. La Dharma va decidir tocar un orgue elèctric Farfisa que hi havia a l’escenari de la Peña.
No té res a veure amb la Dharma, però em va quedar molt gravat veure els examinadors com feien “proposicions” a cau d’orella a les noies que s’examinaven per vedettes i cantants de varietés... tot molt sòrdid...
Cartell gentilesa de La Web sense nom (http://www.lwsn.net/article/festival-del-camp-d-esports-la-palmera-de-sants-de-l-any-1972)
No vaig saber com es feie dir aquell grup fins que en un concert al camp de futbol La Palmera a Sants els vaig reconèixer. Més tard, quan feia la Mili, mentre feia guàrdia els veia passar pel C/ del Parc, darrera de Govern Militar, amb la seva furgo hippy, i jo vestit de calorro fent-me una enveja... Després ja va venir Zeleste, els Canet Roc, Els Comediants, L’Ou com balla...
Havíem coincidit en algun concert a finals dels setanta i vuitanta. Ens saludàvem cordialment i ja està.
Dharma 1972 a La Palmera
Arxiu Enderrock
Arxiu Enderrck
 Arrel d’aquesta recerca de música al POPlenou em vaig posar en contacte amb en Pep, via Feisbuk. La seva amabilitat i bon rollo i col·laboració van ser total. Gairebé sense conèixer-nos em va facilitat un munt de dades, fotos i cartells de les actuacions de la Dharma al Poblenou. Després ens vam poder veure i canviar impressions personalment en alguna presentació dels llibres que sobre Zeleste i la Música Laietana ha escrit l’Alex Gómez-Font (https://www.facebook.com/alex.gomezfont). Podent-li agrair personalment la seva desinteressada i entusiasta col·laboració.
El que ve a continuació és el que en va sortir d’aquella relació amb el Pep Fortuny.
Un record per sempre per Josep Fortuny.

La Dharma al POPlenou
El 23 de maig del 1973 obre les portes el mític local Zeleste del carrer Argenteria. D’allà en surt una colla de bandes, musics, cantants i l’anomenada Ona Laietana, molts d’aquets grups passen també pel Poblenou i sobretot pel Casino l'Aliança : Josep Fortuny, bateria de la Companyia Elèctrica Dharma, em recorda que a la Festa Major de l’any 76 hi actua la Dharma en un doble concert amb Secta Sònica on Gato Perez tocava el baix elèctric. Com a prova m’envia una foto i un retall de diari amb una critica de l’actuació. 
        ....Y con la Companyia Elèctrica Dharma llegó la verdadera fiesta...Es digna de Admirar la evolución que han dado los Dharma, incrustándose totalmente en el folklore catalán y en el que juega un papel muy importante la tenora de Joan Fortuny sin olvidar en ningún momento la fuerza de los demás...

Jaume Cleries- Mundo Diario setembre  1976
Així deixava de be el periodista i amic Jaume Clèries en un diari de l’època a la Dharma però equivocant-se, com molts crítics musicals, destacant la TENORA d’en Joan quan el que normalment toca en Joan Fortuny es el saxo soprano, llevat que s’indiqui el contrari.
                                                                 Video a Zeleste 1977

dissabte, 16 de març del 2013

LES AKORD'S





 Si aneu aquests dies a La Seca-Espai Brossa (del 14/02/2013 al 14/04/2013) Podreu veure l'espectacle d'en Carles Flavià i en Jaume Sisa "Tan bé que anàvem". i això té a veure amb aquest Blog POPlenou dedicat a músics del barri? 
Bé, doncs sí, potser serà una mica "pillat", però en un moment de l'especatcle en Sisa ens explica que ell va ser introduit a la música gràcies a la seva cosina Marcelina que li va regalar una harmònica. Bé, d'acord... i què?  
És que la cosina en qüestió li va regalar aquest instrument i no un altre, com hagués pogut ser un fiscorn o una ocarina perquè la Marcelina era novia d'un component del quintet mundialment famós LES AKORD'S!!! 
I casualment dos dels components de LES AKORD'S eren del POBLENOU!
Ara! Ara sí que hi veiem l'enllaç. Ha costat però ja ho tenim.
En una pagina Web que ja no està a la xarxa  
s'ens donava tota aquesta exhaustiva informació de LES AKORD'S:

                         El primero de Septiembre de 1953, nace el conjunto Les akords, que, dos años después, conseguía el máximo galardón de Campeones Mundiales de armónica de su categoría, conseguido en Winterthur (Suiza), en el año 1955, y renovado en Luxemburgo en la temporada 1957-58. Es el único grupo que figura dos veces en el Libro de Oro de los Campeonatos Mundiales de Armónica desde 1955 a 1960. Fueron felicitados por las principales autoridades del estado. En 1960 triunfaron en Pavia (Italia), y recibieron la bendición del Papa Juan XXIII. Ganaron la Medalla de Oro de la organización como el conjunto mejor clasificado. También, consiguieron la copa de Plata del Presidente de la E.N.A.L.. Triunfaron en todos los medios informativos, cinematográficos y delante del público, en teatros y salas de conciertos. 

Artistas exclusivos de las fábricas de discos Columbia y Alhambra, cooperaron en numerosas campañas benéficas de Radio Nacional, festivales a beneficio de la Cruz Roja, en hospitales, etc.


Potser en aquesta s'els pot escoltar  :
http://www.vintagemusic.es/biografias/600/les-akords/

Al 1959 s'estrena al Cine Fantasio de Barcelona Sendas Marcadas (Juan Bosch-1959) on se'ls pot veure actuant i sentir la música de fons en una curta, però intensa escena.


  
 Les Akord's, altrament dit “Quinteto les Akord’s” van ser Campeons mundials d’harmònica els anys 1955, 1957 i 1958. 
I als anys seixanta van gravar per Columbia i Discophon varios discos. Dos dels cinc components eren del Poblenou; Rossend Bergadà i......¿?

El fundador de Les Akord’s el 1953 va ser en Joaquim Fuster virtuós i estudiós de l’harmònica i propietari de la coneguda botiga de música La Clave de Sol (C/ Marqués de Campo Sagrado, 10 -08015 Barcelona) prop de la Ronda Sant Pau.
http://www.laclaudesol.com/es/nuestra-historia

 

Informació de Les Akord's a traves de Josep Sarsanedas

dimarts, 26 de febrer del 2013

PRIMER LP DE RAIMON

Raimon ha actuat molts cops al Poblenou.

Però es de justícia remarcar que el primer concert en solitari el va fer al Casino de l'Aliança, el 1966 organitzat per la revista 4 Cantons i presentat pel periodista nascut al barri Rafael Pradas, com consta en el programa de ma.



Fins aleshores sempre havia actuat junt amb altres components de la cançó: Pi de la Serra, Espinàs, Miquel Porter, Delfí Abella etc... ells mateixos no confiaven en el seu poder de convocatòria. 
Concert compartit
 De fet els mateixos organitzadors van haver de convèncer-lo, en el transcurs d’un sopar a casa seva al Passeig Maragall, per què fes el primer concert en solitari. 
Raimon amb el Casino ple de gom a gom

El concert va tenir força ressó en la premsa de l'època. En Josep Sarsanedas, que n'era part de la organització, en va guardar un bon feix.


Rafael Pradas-El Correo Catalan



J.A. Anton Benach - La vanguardia
 Però, com hem dit, no va ser l’únic concert ofert al Casino, després d’aquells en van venir molts més. El periodista i amic Ramón de España ens deixa escrit en el seu llibre “Sospechosos habituales” la seva impressió d'un d’els que va poder assistir cap mitjans dels 70:



Fue gracias a Toni como asistí en el Casino l’Alianza del Poblenou al único concierto de Raimon que he visto en mi vida. Curiosamente, no recuerdo nada de las canciones que cantó, pero guardo dos curiosas imágenes:

1.    Pi de la Serra, entre bastidores, afinando la guitarra de Raimon.

2.    Igualmente entre bastidores, Raimon tranquilizando a un policía de uniforme gris sobre los posibles disturbios subversivos que podían derivarse de su actuación...



Ramón de España –Sospechosos habituales

(Anagrama – 1998)


Del que no n'ha quedat constància històrica, però (i aquí estic jo per arranjar aquest oblit històric) és de que el primer LP d'en Raimon fou gravat en directe al Casino l'Aliança del Poblenou.
1r. LP de Raimon -Edigsa CM 62 (LP-1962)
 
Raimon treu el seu primer LP el 1964, darrera la carpeta només hi consta que va ser gravat en directe. Una testimoni de la gravació ens en dona més detalls. És la María Sarsanedes qui ens dona les següents dades:

Gracies a tenir un amic que treballava a Edigsa, l’editora d’en Raimon i que coneixia la meva addicció al cantant de Xàtiva, vaig tenir la oportunitat de ser invitada, junt amb una trentena d’escollits, a presenciar la gravació en directe del primer Lp d’en Raimon. Nosaltres fèiem una mica d’ambient i és així que es poden sentir els nostres tímids aplaudiments al final de cada cançó.

 Ha sigut la casualitat de tenir aquest testimoni de primera mà el que ens ha fet descobrir que el primer Lp d’en Raimon va ser enregistrat en directe al Casino. Enlloc de la carpeta de l’LP figura aquesta dada.

Retall de la revista "FANS"


 Retall de "Cuéntame" on reflecteix bastant bé el que era un recital d'en Raimon